 |
|
Es a l’Operà de París que Sabine Steffan
agèt l’escasença d’escotar, tre l’edat
de 12 ans, lo seu primièr operà qu’èra
pas, nimai, que « Cendroseta »
de Rossini. Aquí-la irremediablament enaigada dins lo
monde del Bel Canto, e dins la magia de l’operà.
Dins lo monde de la musica i èra ja dintrada tre mainadeta.
Pichoneta, èra en classa de pianò al Conservatòri
de Perpinhan.
Es alara que descobrís qu’una polida votz possedís.
Aprèp doas annadas d’aprendissatge a Tolosa, e
passat son Bachelierat de filosofia-musica, partís per
Itàlia.
Al debanar de son sejorn italian que perdurarà 12 ans,
passarà sos dos diplòmas superiors de cant «
liric » e « pedagogia » al
Conservatòri Internacional de Parma. Agantarà
atanben un diplòma superior de literatura, tot balhant
de concèrts e participant a las nombrosas manifèstacions
vocalas e musicalas organisadas pel Conservatòri, puèi
pel Maestro Pola (que foguèt lo Mèstre de Luciano
Pavarotti) alprèp delqual Sabine Steffan se va perfeccionar
a Modèna, tre sos estudís acabats.
 Denaut |
Pendent aquel periòde, es solista entre maitas del « Banchetto
Armonico », una formacion instrumentala de musica
de cambra, amb un repertòri barròc. Puèi
foguèt solista de l’Ensems vocal « Arrigo
Boito », jos la direccion del Maestro Rossi.
Aprèp aver obtengut, per concors, una borsa del ministèri
francés de la cultura, Sabine Steffan se ganha la medalha
d’aur del « Jove talent internacional en
Itàlia » en art liric e participa tornamai
a nombroses eveniments prestigioses de la vila de Parma e de
la seu region. Mai que mai, coma solista estacada a la glèisa
Magistrale de la Steccata, monumental produch de la labor dels
arquitèctes mai prestigioses de la renaissença
iataliana. Nautiluòc de la musica, conegut per las seus
manifèstacions prestigiosas e del nivèl mai requist.
Sabine Steffan, sempre estudís. Passant de la musica
barròca a la direccion de corala, de la mesa en scena
a l’istòria de las arts, de la musica europèa
butant fins a la musica contemporanèa. Anant fins a intrepretar
melodias e òbras del jove compositor italian G. Sbernini
(demest aquestas « l’amant caparut »
apiejat sus d’unes poèmas tradusits del japonés).
| Denaut |
Demest sos professors italians se pòt destriar :
En M. Marino de l’Universitat de Bolonha, En P. Gandolfi,
cap de còr de la Scala de Milan e dels còrs del
Licèu de Barcelona, En M. Conati, director dels estudís
verdians, e, per fin, En G. Marcheti, autoritat incontestada
en matèira d’art lirica e de critica musicala.
L’interés de la jove artista se pòrta, atanben,
de cap als compositors eslaus, notablament Chopin e Moniuszco,
qu’estudiá amb de professors del Conservatòri
de Gliuice, al moment del seu sejorn en Polonha.
Del temps del seu residéncia en Itàlia, fa tanben
d’unes concèrts a l’estrangièr e torna
qualques còps en França, entre maitas escasenças
per estrenar lo primièr Festenal en Campèstre,
o per d’unes concèrts prestigioses coma la « Nuèit
Internacionala de Tolosa » ont ven representar
l’escòla lirica del Maestro Pola coma jove talent
francés a l’estrangièr.
Amb la pianista joponesa Na Iatsuco Tanacà e lo Maestro
Eugenio Furlotti, Sabine Steffen estudiá lo repertòri
grand italian. Temporadas tras que privilegiadas estant qu’a
n’aquel moment Na Iatsuco Tanacà es la pianista
repertorista de Na Renata Scotto e del bariton En Renato Bruson,
mentre que lo mèstre Furlotti, ensenha los grands interpretas
que passan sus l’empont del teatre « Regio »
de Parma e a la tan mai redotabla « Parma Lirica ».
| Denaut |
Quand torna en França, en 1994, es per trabalhar amb
una professora parisenca, Na Jeannine Cadet, de l’Operà
de París. Aquesta darrièra la va ajudar a se formar
al nivèl mai naut de la disciplina, requista mas tanben
tarriblament malaisida, de l’art melodica francesa e de
l’operà francés del sègle XIXen.
Ademai, trabalha a París jos l’egida de la capiscòla
d’orquestre e compositritz Hélène Rasquier,
professora a l’Escòla normala de musica Alfred
Cortot, que li va desrevelhar lo gost de la poténcia
d’unes compositors coma Rachmaninoff o Berlioz. Compositors
que necessitan indenegablament energia vocala e musicala.
Sabine Steffan rescontra e trabalha amb lo celebrissime critic
mozardian En Robbins H.C. Landon que l’encoratja e la
buta a aprigondir son repertòri del sègle XVIIIen,
e mai particularament l’estudi del repertòri mozardian.
Es a n’aquesta epòca que comença, per ela,
los primièrs concèrts fòra lo continent
europèu.
| Denaut |
La debuta de la seu carrièra internacionala
Partís en Sudamerica amb lo tenor espanhòl Ruben Vélasquez, remplaçant de tira e sul pic una artista espanhòla empachada. En un desenat de jorns, apren e aprèsta un repertòri de Zarzuela e d’aires italians. Sos contactes amb los musicians e lo cap d’orquestra paragüanés, En Luis Szaran, son excellents. Obten una capitada e un vertadièr triomfe amb d’unas criticas elogiosas e son primièr « Stand By » internacional.
Atal n’es qu’en 1996, sempre dins l’encastre d’escambis culturals internacionals, partís per Cubà e trabalha amb lo pianista cuban En Raoul Iglesias. Amb el canta un repertòri de melodias francesas e russas, mas atanben descobrís d’unes compositors coma En Piazzola e los compositors cubans contemporanèus.
Sabine Steffan collabòra en 1998 amb l’ambaissada de França en Egipta per un concèrt de melodias francesas. Per l’escasença trabalha amb la pianista Na Pascala Rozier, accompanhatritz al Teatre del Caire.
Un repertòri internacional.
Fa nombroses concèrts amb un repertòri internacional, cantant dins totas las lengas europèas, comprés lo rus e lo grèc (Theodoraquís a Atenas en 1990). Pus recentament produsís a París d’unes concèrts en espanhòl, portugués e catalan, amb un repertòri iberic anant d’En Manuel de Falla fins a Granados, tot passant pel compositor catalan En F. Monpau e lo compositor contemporanèu En N. Bonet.
Amb un repertòri de musica sacrada, canta amb d’organetistas tals coma En Michel Bouvard a la basilica Sant Sarnin de Tolosa e En Ricardo Miravet a Sant German l’Auxeròl de París. Canta tanben al sanctuari de Rocamador, amb un repertòri mai contemporanèu.
Son repertòri sacrat la mena tot natuaralament a trabalhar amb de còrs, mai que mai per çò que tòca a las òbras classicas de Mozart, Haidn o Haendel.
Dins la seu region, al Festenal Deodat de Severac, canta aqueste compositor occitan. Fa tanben partida, en tant que solista, del grope « Flors d’Occitània » qu’a l’estrangièr fa coneisser los compositors franceses màgers.
Pasmens, emai per viatjar fòrça, Sabine Steffen, tot alargant son domèni musical e aprigondiguent la seu art e la seu coneissença del cant al contacte de las autras culturas ; se sentís, dins la seu interpretacion tamplan scenica que vocala, que demòra estacada a la granda tradicion del Bel Canto italian e del Grand Operà Francés de sègle XIXen.
Presa Monteverdi e tot lo barròc italian, subretot Vivaldi e Scarlatti. Mas reconeis preferir cantar Bellini e Donizetti. Simplament per çò que los sentís mai prèp de son èime e doncas, d’ela.
| Denaut |
1981 : Dintrada al Conservatòri internacional de Parma (Itàlia). Estudís artistiques e didactiques amb obtenguda dels diplòmas seguents :
- 1984 : solfegi.
- 1986 : cant coral.
- 1986 : pianò complementari.
- 1986 : cant coral, jos la direccion del maestro En Gandolfi, director dels còrs de la Scala de Milan.
- 1987 :
- armonia,
- analisi musicala,
- istòria de la musica,
- estetica musicala,
- cant didactic.
- 1987 : diplòma d’estudís superiors en cant liric, amb mencion.
1987 : Diplòma de literatura dramatica e poëtica en lenga italiana.
1989 : Medalha dels « Joves talents » en art lirica.
De 1989 fins a 1993 : escolana en perfeccionament liric e vocal alprèp del maestro En Pola (Mèstre de L. Pavarotti), a Modena (Itàlia).
De 1994 fins a 1996 : Corses d’estudís d’interpretacion del repertòri liric francés e de la melodia, amb Jeannine Cadet, de l’Operà de París.
- « Mélodies françaises ». 1995 (agotat).
- « Grands compositeurs d’opéras italiens ». 1998.
En projecte :
« Musica sacrada » (orguena e
votz). 2001.
En preparacion amb l’ensems vocal Orpheus :
« Cançons enfantinas de França ».
| Denaut |
Obratges, recèrcas e conferéncias
Memòris de recèrcas :
« Lo miti d’Orfèu, de l’antiquitat fins a Monteverdi » : analisi del miti e de las seu divèrsas interpretacions (« Orfèu » de Monteverdi e Polizziano). Analisi del personatge poetic e musical.
« L’arquitèctura del teatre antic » : lo teatre grèc antic. Las transformacions e las creacions arquitecturalas romanas.
Memòri de fin d’estudís :
« Escritura d’un miti : « Orphée »
de Jean Cocteau ».
Scenografia e bastison d’una
òbra :
« Boris Godounov » de Modèst
Mossorgsquí. Analisi de l’engimbradura musicala
e vocala de l’òbra e de la seu estructura acenica.
Analisi del personatge protagonista de Mossorgsquí
per rapòrt a la seu realitat istorica e al drama de
Pochquina. Tèsi bilinga.
Analisi d’un personatge :
«Aidà » de G. Verdi. Lo personatge
d’Aidà dins l’operà. L’eroïna
verdiana e la cara del paire dins l’òbra de Verdi.
Ensag d’una mesa en scena e en costumes de l’òbra.
Tèsi bilinga.
- « Orphée » drama poetic en tres actes.
- « L’instrument magic de la princessa Alazaïs ».
- Operà de pòcha pels mainatges.
- Contes musicals o vocals divèrses per la mainada.
- La musica vocala francesa.
- Rossini e França.
- La vocalitat italiana.
- L’operà italian al sègle XIXen.
- La mitologia dins l’operà.
- Los operàs franceses màgers
- Ensenhament del cant en Itàlia (a Parma).
- Corses de formacion musicala pels mainatges e pels adultes.
- Practica l’ensenhament en França coma a l’estrangièr.
- Conselhièra vocala alprèp de còrs
e ensems vocals :
- Requiem de Berlioz a Tolosa (1996),
- Còr regional d’Arièja e dels Pirenèus (2000).
- Creacion de l’ensems vocal Orpheus en 1996.
- Nomboses concèrts regionals.
- Rocamador en 1996.
- Basilica Sant Sarnin de Tolosa en 1998 e 1999.
- Virada en Espanha en 1998 e 1999.
- Creacion de l’ensems « La Sfera Fiorentina » en 1999.
- Repertòri barròc.
- Monteverdi e polifonias italianas, francesa e espanhòla de la Renaissença.
- Arts sceniques e liriques :
- « Le monde de la lune » en 1996,
- « Féeries », en collaboracion amb lo còs de balet de Coroline Sol (1998),
- « Valses de Vienne » en collaboracion amb lo còs de balet de Caroline Sol (2000).
- Cant coral e solista.
| Denaut |
De 1987 fins a 1993 :
De 1995 fins a 2008 :
Sabine Steffan assegura la formacion musicala, vocala e artistica de cantaires non professionals e professionals.
Participa a nombrosas manifèstacions musicalas e vocalas, en França e a l’estrangièr.
Lo Centre vocal Orpheus, de per son accion, ajuda a la promocion de cantaires joves, notablament en collaboracion amb Pro Acte.
| Denaut |